Líders de la COP29 revelen els objectius de finançament per al clima i l'emmagatzematge d'energia

A dos mesos de la COP29, Azerbaidjan ha delineat els seus objectius clau per a la cimera climàtica, enfocades a fixar un nou objectiu de finançament climàtic i augmentar la capacitat global d'emmagatzematge d'energia. La presidència de la COP29, liderada per Mukhtar Babayev, busca que els països rics contribueixin més per ajudar les nacions en desenvolupament a reduir les seves emissions. Babayev també va presentar iniciatives secundàries per a mobilitzar fons i compromisos voluntaris, amb l'objectiu de superar els bloquejos a les negociacions formals.

Noves metes de finançament per al clima

El finançament és el tema central a l'agenda de la COP29, amb un enfocament particular a com els països més rics han d'ajudar les nacions en desenvolupament a combatre i adaptar-se al canvi climàtic. Durant les negociacions prèvies a la cimera, el principal desafiament ha estat assolir un acord sobre un nou objectiu de finançament. Els països en desenvolupament han insistit que, sense un augment substancial a l'ajuda financera, no podran complir els seus compromisos de reducció d'emissions. Per ells, el finançament és clau no només per mitigar el canvi climàtic, sinó també per enfrontar desastres naturals exacerbats per l'escalfament global, com ara inundacions i sequeres.

Mukhtar Babayev, president de la COP29 i ministre d'ecologia d'Azerbaidjan, ha presentat diverses iniciatives fora del marc de negociació oficial per mantenir l'impuls. Aquestes inclouen fons voluntaris de països i empreses productores de combustibles fòssils, destinats a donar suport tant al sector públic com al privat en la lluita contra els efectes del canvi climàtic. Aquests tipus d'accions paral·leles busquen evitar els obstacles habituals que entorpeixen els acords internacionals, permetent als països col·laborar sense la necessitat de consens formal. Segons Babayev, la idea és aprofitar “el poder de convocatòria de la COP i les capacitats nacionals” per avançar en aquests temes urgents.

L'emmagatzematge d'energia, la nova frontera

A més del finançament, una altra prioritat clau de la COP29 serà augmentar la capacitat demmagatzematge denergia a nivell global. Amb el compromís de triplicar la capacitat d'energies renovables per al 2030 establert a la COP28, latenció sha desplaçat cap a com emmagatzemar eficientment aquesta energia per garantir una transició energètica estable. La presidència de la COP29 proposa un ambiciós pla per a incrementar sis vegades la capacitat d'emmagatzematge d'energia, amb l'objectiu d'assolir 1.500 gigawatts el 2030. Aquest esforç també implicaria la millora d'infraestructures energètiques, amb la construcció o la renovació de més de 80 milions de quilòmetres de xarxes elèctriques per al 2040.

La manca d'emmagatzematge adequat ha estat un dels obstacles més grans per a la integració massiva d'energies renovables. L'electricitat generada per fonts solars o eòliques és intermitent, cosa que dificulta el seu ús constant si no es compta amb tecnologies eficients per emmagatzemar aquest excedent energètic. A mesura que més països es comprometen a reduir les emissions, la capacitat d'emmagatzemar energia de manera efectiva esdevé un pilar fonamental per sostenir la transició energètica. La COP29 buscarà compromisos financers i tecnològics per fer front a aquest desafiament, cosa que inclou incentivar la inversió en xarxes elèctriques més robustes i emmagatzematge de darrera generació.

Hidrogen net: una aposta global

Una altra de les propostes clau per a la COP29 és el desenvolupament d'un mercat global per a l'hidrogen net, una tecnologia emergent que promet reduir la dependència dels combustibles fòssils i facilitar la transició cap a una baixa economia en carboni. L'hidrogen verd, produït a partir d'energies renovables, s'ha destacat com a solució potencialment revolucionària, especialment en sectors industrials que són difícils de descarbonitzar, com ara el transport pesat i la producció d'acer. Tot i això, la seva adopció massiva enfronta barreres regulatòries, tecnològiques i financeres que en limiten l'expansió.

Durant la cimera del novembre, els líders mundials buscaran acords per eliminar aquests obstacles. Mukhtar Babayev ha proposat que les nacions col·laborin per crear un marc regulador global que unifiqui els estàndards per a la producció i el comerç d'hidrogen net, cosa que en facilitaria el desplegament a nivell internacional. Aquest mercat global podria no només reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, sinó també generar nous llocs de treball i oportunitats econòmiques en sectors clau de la transició energètica. Els compromisos per finançar i impulsar la infraestructura necessària per a l'hidrogen, com a xarxes de distribució i plantes de producció, també estaran sobre la taula durant la COP29.

La crida a una «treva climàtica»

Enmig de les tensions geopolítiques i els desafiaments derivats dels conflictes a diverses regions, els líders de la COP29 han fet una crida a la comunitat internacional per declarar una "treva climàtica", en què les nacions prioritzin l'acció climàtica per sobre de les disputes polítiques. Aquesta declaració, inspirada en els ideals de pau i cooperació global, cerca que els governs treballin junts per fer front als efectes devastadors del canvi climàtic, que continuen empitjorant any rere any.

Tot i els compromisos previs, les emissions de diòxid de carboni de els combustibles fòssils van assolir nivells rècord el 2023, i el planeta ha experimentat l'estiu més calorós de la història, amb temperatures sense precedents a diverses regions. particulars. Per a Babaiev, aquesta treva no és simplement un gest simbòlic, sinó una oportunitat perquè els líders globals es comprometin a prendre mesures més fermes i decisives davant de la crisi climàtica que afecta totes les nacions sense excepció.