"S'ha acabat el temps d'espera": l'ONU urgeix acció climàtica immediata per evitar catàstrofes

L'ONU va advertir que el temps per frenar la crisi climàtica s'esgota i que una acció immediata i massiva és necessària per evitar un augment catastròfic de 3.1 °C a la temperatura global. El nou reporti del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (Unep) insta els països a reduir un 42% de les emissions per al 2030 i un 57% per al 2035, exigint valentia política per abandonar la dependència dels combustibles fòssils. Sense aquestes mesures a la propera cimera climàtica COP29, l'objectiu de 1.5 °C podria ser inassolible.

La urgència de retallades en emissions i la “hora decisiva” per al clima

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Unep) ha estat clar en el seu darrer reporti: reduir les emissions ja és una emergència global. Segons l'informe, els compromisos actuals de reducció d'emissions per al 2030 són insuficients, i encara que es complissin, l'escalfament assoliria entre 2.6 i 2.8 °C, un nivell desastrós per al planeta. Per mantenir l'augment de 1.5 °C, les emissions s'han de reduir un 7.5% anual fins al 2035, cosa que equival a eliminar cada any l'equivalent a les emissions de tota la Unió Europea durant una dècada.

L'informe d'Unep emfatitza que els recursos tecnològics i financers necessaris ja existeixen, amb fonts provades com l'energia solar i eòlica capaces de proporcionar el 27% de les retallades necessàries. Tot i això, el problema rau en la falta de «coratge polític», especialment dels països del G20, responsables del 77% de les emissions globals. Inger Andersen, cap d'Unep, subratlla que aquest esforç requereix un canvi sense precedents cap a energies netes, protecció de boscos i electrificació de sectors industrials. «El temps de les promeses incomplertes s'ha acabat; cal acció immediata,» va afirmar Andersen.

Costos de la inacció i el paper crucial dels líders mundials

La manca dacció climàtica té un cost econòmic i humà imminent. Cada fracció de grau addicional en la temperatura global contribueix a fenòmens extrems, com ara huracans intensificats, incendis forestals i onades de calor. Segons el secretari general de l'ONU, António Guterres, «estem jugant amb foc», mentre les tempestes i la calor extrema devasten comunitats arreu del món. Guterres també va esmentar que una transició justa cap a energies netes es pot finançar mitjançant impostos als combustibles fòssils, cosa que alleujaria el pes de la crisi als països menys desenvolupats.

L'Unep estima que la inversió anual necessària per reduir les emissions netes a zero és de 1 a 2 bilions de dòlars, aproximadament un 1% de l'economia mundial, un cost que podria distribuir-se equilibradament si els països rics recolzen financerament els països en desenvolupament. A la propera cimera climàtica, la COP29, s'espera que els líders mundials defineixin compromisos específics i ambiciosos, especialment pel que fa a finançament climàtic, reducció d'emissions i transició energètica. Per a Harjeet Singh, de la Iniciativa per un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils, els països rics han d'assumir la seva “part justa de responsabilitat” per assolir un futur sostenible i evitar una crisi climàtica irreversible.

Renovables i protecció de boscos: solucions urgents i accessibles

El report d'Unep recalca que una expansió ràpida de les energies renovables i la protecció dels boscos serien dues de les mesures més efectives i accessibles per reduir emissions a curt termini. L'energia solar i eòlica, tecnologies madures i de baix cost, podrien cobrir fins al 27% de les retallades necessàries per al 2030, evitant així majors dependències de combustibles fòssils. Inger Andersen va destacar que apostar per renovables no és una decisió arriscada, sinó una inversió segura i econòmica en el context actual, ja que aquests recursos no només ajuden a reduir l?impacte climàtic, sinó que també generen ocupació i milloren la seguretat energètica.

Així mateix, aturar la desforestació, particularment a zones crítiques com l'Amazònia i els boscos de l'Àfrica central, podria reduir un 20% de les emissions. Aquest enfocament és clau per preservar els “embornals de carboni” naturals, que absorbeixen grans quantitats de diòxid de carboni, mitigant l'escalfament global. La conservació forestal també contribueix a protegir la biodiversitat i els recursos hídrics, beneficis essencials per a la salut dels ecosistemes i les comunitats que en depenen.

Desafiaments geopolítics i el camí cap a la COP29

La crisi climàtica exigeix ​​cooperació global en un moment de tensions polítiques. Andersen va reconèixer les dificultats geopolítiques actuals –incloent-hi els conflictes a Ucraïna i Orient Mitjà i la rivalitat entre potències–, però va emfatitzar que la crisi ambiental és una prioritat en què les nacions poden trobar terreny comú. Com a exemple, va esmentar la recent reunió del G20, on països amb posicions polítiques oposades van aconseguir establir acords sobre polítiques ambientals.

Amb la COP29 a porta, la cimera promet ser un punt decisiu per definir el compromís dels líders mundials en la lluita contra el canvi climàtic. S'anticipa que les negociacions se centraran en finançament per a països en desenvolupament i en la creació d'un marc internacional més fort per reduir emissions. «La inacció ja no és una opció», va advertir Andersen, destacant que els esforços cap a un futur baix en carboni no només salvaran vides, sinó que obriran camins cap a un creixement econòmic sustentable.